A inicis de l’any 1994, un grup de joves de Palma va sorprendre tothom amb la seva fórmula tan senzilla com efectiva: interpretar els seus temes preferits del pop-rock només amb la pròpia veu, sense cap tipus d’acompanyament instrumental.
La fórmula no era nova, de fet als Estats Units d’Amèrica, gràcies a la influència dels cors de Gospel de les esglésies de les barriades negres i a la manca de recursos econòmics de molts músics, varen sorgir nombroses formacions vocals amb pocs membres que versionaven a cappella els èxits pop del moment. Aquest moviment va inspirar al guionista, director i productor de cinema Spike Lee per realitzar la pel·lícula “Do it a cappella” (1990).
Tres anys després de l’estrena de “Do it a cappella”, en el si d’un cor d’estudiants de magisteri musical de la Universitat de les Illes Balears amb ganes de fer coses diferents, aquesta pel·lícula va suposar una autèntica revolució que, en un moment de gran efervescència creativa d’aquests joves cantants i músics, va provocar la curiositat per la música a capella.
