L’OBRA.
Josep Maria Miró i Coromina: “Vull que l’espectador es posicioni” Com va sorgir El Principi d’Arquimedes?
M’agrada estar sempre actiu escrivint. I a mig març de l’any passat, quan faltava poc per estrenar Gang Bang
vaig començar a escriure. Quan acabo un projecte tinc la necessitat vital d’estar construint alguna cosa nova.
Em venia molt de gust parlar sobre la por i els prejudicis i també del tema dels pares, els educadors i els nens.
Quin és el rerefons de l’obra?
Un monitor de natació fa un petó a un nen i això desencadena el malestar dels pares i dels altres respon-
sables. Sobretot perquè cal esbrinar quina és la naturalesa del petó i si és un gest net o comporta una cosa
bruta. És una obra que planteja un dilema molt clar: Preferim un món on encara sigui possible un gest de
tendresa amb un nen encara que això deixi escletxes a possibles abusos o bé preferim un món on activem
tots els mecanismes de seguretat.
I l’espai ideal era una piscina.
Exacte. Una piscina on els nens aprenen a nedar sense bombolla, sense cap mecanisme que els salvés i que
exigeix un acte de con ança dels nens amb l’aigua i amb els seus educadors.
Un dilema molt actual, ara que els professors són observats amb lupa pels pares.
Sí, de fet després d’escriure el text m’he trobat amb educadors que han tingut problemes d’aquest tipus i això
m’ha cridat molt l’atenció perquè vol dir que alguna cosa ha canviat. Fa 15 anys aquest problema no hi era.
Ara ens hem americanitzat i hi ha un nou feixisme de proximitat en que un pot jutjar a un altre per un gest
que no li agradi. Tothom pot acusar als altres.
Quin és l’objectiu d’El Principi d’Arquimedes?
Vull que l’espectador es posicioni moralment sobre què en pensa i quin model social i educatiu vol. És una obra que parla de la por, no de la pederàstia.
DESCARREGA DOSSIER
