Na Clara Fiol (Palma, 1995) és cantant i compositora. Filla de músic i mestra, des de petita s’ha nodrit del plaer d’escoltar notes i paraules. Durant 10 anys es forma com a ballarina al Conservatori de Mallorca, i el 2013 es trasllada a Barcelona per estudiar el grau superior de jazz al Taller de Músics i Humanitats a la UPF. Allà entra en contacte amb moltíssimes formacions i crea, juntament amb Selma Bruna i Sandra Monfort, el grup que es convertirà en la seva ocupació principal: Marala. Paral·lelament, des dels inicis a Barcelona, comparteix les seves composicions més personals amb el guitarrista Joan Vallbona, que l’acompanya sobre els escenaris de Mallorca i Catalunya.

El 2017, juntament amb Vallbona, guanya el premi Ona Musicat, que els permetrà enregistrar el seu primer EP, Silueta (Autoeditat, 2018). L’any següent publica un recull de poesia, Miloques i rabasses (DocumentaBalear, 2018), i és guardonada com a Artista revelació enderrock balear. El 2019, després de rodar arreu presentant el llibre, l’EP i gaudint d’un moment dolç amb Marala, l’Obra Cultural Balear li concedeix el Premi 31 de Desembre Bartomeu Rosselló Pòrcel. El 2020 es publica A trenc d’alba (u98, 2020), el primer disc de Marala, que serà guardonat amb el premi a Millor disc Revelació Enderrock Balear 2020, el premi Ovidi a millor disc de Folk del País Valencià i menció especial del premi Terra i Cultura 2020 per una de les seves cançons.

La música de na Clara beu de tot allò que li entra per les orelles: la paraula que ho diu tot, la que no coneix i la que sona com a casa; la música tradicional, el pop dels Beatles i els número 1 d’Spotify. Practica amb militància la intimitat i la senzillesa, que creu que tenen poc espai en un món sobreinformat. S’adscriu al feminisme i al sarcasme. Fa declaracions punyents, sempre amb la cura com a principi. Canta a la petitesa amb tota la seva força i ho fa com qui plora, per estalviar-se plors a altres estones.

DESCARREGA DOSSIER